mondorinólogos.

Nova entrevista per al Cavall Fort, tot i que aquest cop no la podreu seguir online. La protagonista és l’Emma González, egiptòloga (i amiga) que compagina les excavacions amb la seva feina com a responsable de l’Àrea Pedagògica del Museu Egipci de Barcelona. Parlar amb l’Emma és tot un plaer: aconsegueix encomanar-te la seva passió pels egipcis tot descobrint-te un munt de dades i curiositats sobre aquesta civilització. Per si us interessa llegir-la, l’entrevista apareix publicada al número 1152 de la revista, corresponent a la segona quinzena de juliol.

L’Espaguetis és un camaleó molt especial. Sempre va despentinat. Els seus cabells, tots enredats, semblen un plat d’espaguetis: d’aquí ve el seu nom. Com tots els camaleons, l’Espaguetis pot canviar de color si vol per camuflar-se, però quan ho fa sempre s’equivoca de color. Això li provoca molts inconvenients…

Aquest camaleó tan particular és el protagonista del conte L’Espaguetis i els colors, que la revista El Tatano (El Cavall Fort dels més petits) m’acaba de publicar al seu número de juliol. Llàstima, aquesta vegada no n’hi ha versió online perquè el pugueu llegir…

L’última col·laboració que he fet per al Cavall Fort ha estat una entrevista a la Mercè Galí. Podríem dir que ella és una artista tot terreny. Una il·lustradora que fa música. O potser una cantant que dibuixa… Sigui com sigui, té la sort de poder dedicar-se a dues aficions que li agraden des que era petita. El seu secret? Creure en allò que fa i, sobretot, gaudir-ne.

Poder saber més sobre la Mercè a la versió online de l’entrevista.

2009, any Darwin. 2010, any de la Biodiversitat. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona va aprofitar aquestes dues celebracions per organitzar una exposició ben especial: Exploradors. Aventura i biodiversitat.

Des del Cavall Fort em van encarregar que visités el museu i en fes un article. Francesc Uribe, comissari de l’exposició, va ser el meu amfitrió en la visita. Em va explicar un munt de coses interessantíssimes sobre la biodiversitat, els exploradors antics i la tasca dels naturalistes actuals. Vaig recollir tanta informació útil que no vaig poder encabir-la en l’article… Tot i així, si el llegiu podreu fer-vos una idea.

“Us agraden les pel·lícules fantàstiques? Sovint hi trobem actors tan ben caracteritzats com a fantasmes o éssers màgics que sembla que hagin nascut amb aquesta pinta. O hi veiem bestioles impossibles movent-se amb tanta naturalitat com si fossin reals… Tot això és obra dels artistes d’efectes especials”.

Així comença l’últim article que he escrit per al Cavall Fort i que tot just acaba de sortir publicat. Des de la revista em van encarregar que fes un reportatge sobre DDT, empresa pionera al nostre país en efectes especials de maquillatge. Potser l’identificareu millor si us dic que el seu equip es va endur un Oscar per la feina que va fer a la pel·lícula El laberinto del fauno. Per preparar el reportatge vaig parlar amb en David Martí, un dels responsables de DDT. Llàstima no haver pogut abocar al paper tot el que em va explicar, perquè la xerrada va ser realment interessant… Si en voleu un resum, podeu llegir la versió online de l’article.

Fem una mica de memòria? Aquí teniu altres articles publicats al Cavall Fort:
- Entrevista a Marta Capdevila: “Alguns sords no hi sentim, però tots tenim veu”
- Festa dels Lectors de Cavall Fort: Un dia amb amics
- Observatori Fabra: Entre el cel i la terra
- La Bressola: Trenta anys ensenyant en català
- Xirriquiteula: Una altra manera d’entendre el teatre
- CRARC: Visita al món dels amfibis i els rèptils