mondorinólogos.

Fa uns mesos, a través d’un amic, em va caure a les mans un projecte de feina realment engrescador. L’estudi Ki Visual treballava en la renovació del web de Mas Bertran, una empresa viticultora del Penedès, i necessitava algú que s’encarreguès del copy. Es tractava d’escriure els textos per a les principals seccions del nou web corporatiu. El projecte, però, no era tan senzill com podia semblar a primera vista. Els responsables de Mas Bertran havien decidit apostar per la creativitat i l’elegància, tant al disseny com als continguts, i volien un copy molt breu, informatiu però poètic alhora.

Em vaig prendre el projecte com un repte. I en vaig gaudir molt, sobretot escrivint els textos per a una secció especial anomenada Un any de vinya. Aquesta secció descriu l’evolució que viuen el cep i el raïm durant els dotze mesos de l’any. Un procés fascinant al qual em vaig poder acostar gràcies a la informació detallada i a les maquíssimes imatges que ens van facilitar des de Mas Bertran. Així doncs, aquest projecte no només m’ha permès explorar la meva vena literària, sinó que també m’ha ajudat a aprendre una mica més sobre el món dels vins.

Tot i que encara falta enllestir alguns continguts, ja podeu veure un primer resultat al web de Mas Bertran.

Setembre ha passat amb gran energia pel boc de la llibreria Al·lots El Petit Príncep. Va arribar carregat de ressenyes de literatura infantil i juvenil, tantes com per publicar-ne una cada dia. Entre aquestes ressenyes figuraven les meves aportacions: després d’una pausa vergonyosament llarga, durant l’estiu vaig poder posar-me al dia amb les col·laboracions pendents. I aquí les teniu:

- L’estrany cas de l’Origami Yoda, de Tom Angleberger. O com convertir-se en gurú de la classe gràcies a una titella de dit. Un llibre entretingut i francament divertit.

- Tremolaran les ones, de Ximo Cerdà. Una interessant novel·la d’aventures que descriu l’episodi pirata viscut pels habitants de Cullera el 1550. Els estómacs delicats, millor que no la tastin.

- Fantasmes enfarinats, de Marcus Sedgwick. Com reacciona la família Altramà quan descobreix un fantasma al seu castell? El corb Edgar ens ho explica amb el seu particular sentit de l’humor.

- El rei rodolí, de Carles Sala i Vila. Història d’un rei que s’aficiona massa a la poesia. Un conte senzill, fresc, divertit.. i una mica indignat. Si el llegiu, entendreu per què.

- Cantan los gallos, de Marisol Ortiz de Zárate. Una altra novel·la d’aventures històrica. Ideal per descobrir la vida a la península a començaments del segle XVI.

Nova col·laboració per a la revista infantil i juvenil Cavall Fort. Aquest cop es tractava d’explicar com s’il·lumina una gran població. Vam triar Terrassa com a model i vam tenir a Montserrat Portell i Josep M. Mallén, de l’Àrea d’Enllumenat Públic de l’ajuntament d’aquesta ciutat, com a introductors en la matèria. Gràcies a ells vaig descobrir un munt de coses interessants sobre un tema en el qual no hi pensem gaire, però que resulta vital per a la nostra qualitat de vida urbana.

Sabeu qui decideix quan s’encenen i s’apaguen els llums? O per què no és possible que falli tot l’enllumenat públic d’una ciutat a la vegada? O com s’ho fan els ajuntaments per estalviar energia i reduir la contaminació lumínica? Trobareu totes les respostes (i més) al reportatge que publica Cavall Fort en el número 1180, corresponent a la segona quinzena de setembre.

Sabeu aquella expressió que fa referència a la memòria d’elefant per dir que algú té molta memòria? Bé, doncs em va servir de punt de partida per escriure el conte que tot just acaba de sortir publicat a la revista Tatano (el Cavall Fort dels petits). La idea va ser imaginar què passaria si un d’aquests elefants, ben al contrari del que assegura l’expressió, en realitat no tingués gens de memòria. Com se les arreglaria? El protagonista de la història intenta buscar solució al seu problema amb ajuda de la fada dels animals, però…

Aquest conte es diu L’elefant sense memòria (evident, oi?) i el podeu trobar al número de juliol de la revista, magníficament il·lustrat per Christian Inaraja.

Nou encàrrec de la revista Cavall Fort: es tractava d’entrevistar en David Barrufet, un esportista com n’hi ha pocs. En Barru va jugar al Barça durant mes de vint anys, aconseguint tota mena de títols, i va arribar a ser considerat el millor porter d’handbol del món en dues ocasions. Durant l’entrevista ens va donar les claus per arribar tan lluny en l’esport: gaudir sempre com si fos el primer dia, esforçar-se per intentar fer-ho cada dia millor i no perdre mai el món de vista.

Podeu llegir la versió online de l’entrevista.

La revista El Tatano, germana petita del Cavall Fort, dedica el número del mes de maig als extraterrestres. Tots els continguts que inclou (articles, contes, poesies, tires còmiques, tallers) giren al voltant d’aquest tema. Si fullegeu la revista trobareu un conte meu: es titula El miniplaneta i explica la història d’un planeta minúscul, tan petit que encara no l’han descobert, i dels seus minihabitants. Les fantàstiques il·lustracions que acompanyen el text són de Lucía Serrano.

De la tertúlia literària del febrer a la llibreria infantil i juvenil Al·lots El Petit Príncep van sortir dues ressenyes de llibres molt recomanables:

- Barrabum!, de Mark Haddon. Una novel·la d’aventures i ciència ficció escrita per l’autor d’El curiós incident del gos a mitjanit. Humor àcid i surrealisme.

- Els petits filosinfants, d’Oscar Brenifier. Aquesta col·lecció de llibres il·lustrats dóna resposta a les preguntes més complicades dels nens. Filosofia en forma de conte.

Editorial Andorra ha publicat la tercera aventura de la Clàudia dins la seva col·lecció d’àlbums il·lustrats: On va d’excursió la Clàudia?. En aquesta ocasió, la nena protagonista i els seus amics, l’Oriol i l’Aina, surten a explorar el jardí de l’escola amb els companys de classe. A la Clàudia no li ve gens de gust perquè s’estimava més visitar el parc d’atraccions, però al jardí descobrirà que fer d’investigador també pot ser molt divertit.

Escrit novament en tàndem amb Bea Ortiz com a il·lustradora, aquest conte està dedicat als exploradors encuriosits que saben descobrir una aventura sota cada pedra.

Cavall Fort publica aquesta quinzena un reportatge que em va encarregar fa un parell de mesos. Parla de MusicDown, una orquestra formada per joves músics amb i sense discapacitat intel·lectual que va néixer com a iniciativa de la Coordinadora Síndrome de Down de Catalunya.

Al novembre i desembre passats, aquesta orquestra va actuar a diferents ciutats catalanes presentant un “concert per a còmic i orquestra” que combinava la música d’Antoni Tolmos, un reconegut pianista i compositor, amb les il·lustracions d’en Picanyol, col·laborador del Cavall Fort. Dirigia l’orquestra el propi Tolmos.

Si voleu saber més sobre el projecte, podeu llegir la versió online del reportatge.

Fa un parell de mesos, en plena tornada al cole i amb ganes de fer coses noves, vaig descobrir que a Barcelona existeix una mena de club de lectura sobre literatura infantil i juvenil. El punt de trobada és la llibreria Al·lots El Petit Príncep, especialitzada en aquest tipus de literatura. Els assistents a les tertúlies es reuneixen un cop al mes per comentar les últimes novetats que han llegit i n’escriuen ressenyes que pengen al blog de la llibreria. La idea em va agradar i vaig decidir provar-ho. Després de les primeres lectures, van arribar les primeres ressenyes per al blog. Aquí les teniu:

- El cementiri sense làpides i altres històries negres, de Neil Gaiman. Un interessantíssim recull de contes fantàstics i de terror per a joves lectors.

- Los mamuts, los ogros, los extraterrestres y mi hermana pequeña, d’Alex Cousseau i Nathalie Choux. Un àlbum il·lustrat on l’humor més absurd serveix per explicar la diferència entre realitat i ficció.

- El pollastre esplomat, de Chih-Yuan Chen. Un àlbum il·lustrat que ensenya als més petits com les aparences poden enganyar.