mondorinólogos.

Quedan pocos días para acabar el año y llegan los propósitos para empezar el 2010 con buen pie. Apuntarse al gimnasio, dejar el tabaco, estudiar algún idioma… ¿Alguien da más en cuestión de tópicos? Yo hace tiempo que desistí de plantearme buenos propósitos que sé que no cumpliré y los cambié por una única regla: no acabar nunca el año como lo empecé. La idea es intentar acabarlo mejor, por supuesto. Vivir nuevas experiencias, conocer gente distinta, descubrir otros lugares o culturas… Lo que sea para no tener la sensación de haberme estancado en el tiempo. Sin las presiones de un propósito definido que acabaré por abandonar, pero con el firme deseo de no desaprovechar esos 365 días. Desde entonces, cumplo mi propósito a rajatabla.

Este año he decidido aplicar esa regla al blog. No me propondré renovarlo más a menudo: ¿para qué intentar engañarme? Sé que no podría cumplirlo… Para que el blog termine 2009 de una manera diferente, se me ha ocurrido convertirlo en bilingüe. Si escribo tanto en castellano como en catalán, ¿por qué no hacerlo aquí también? Así que cumpliré ese propósito desde… ara mateix. Amb aquest post neixen els mondorinòlegs, amb les seves Flors, Espines i Equilibris. Esperem que l’experiment surti bé…

La primera Flor d’aquests mondorinòlegs (en triaré una de ben gran, que cal repartir-la entre moltíssima gent) és per als 18.000 amics, grans i petits, voluntaris i públic, que van assistir a les dues edicions del Posa’t la gorra, la festa de la solidaritat que organitza anualment l’Associació de Nens amb Càncer (Afanoc). 13.000 gorres solidàries es van apropar a PortAventura, el passat 28 de novembre, i 5.000 més al Zoo de Barcelona, el 19 de desembre.

Precisament una de les coses que faran diferent el meu 2009 és haver participat, després d’uns anys de no anar-hi, en el Posa’t la gorra del Zoo. Desafiant el fred polar, la son, un constipat de cavall i el mal d’esquena, que una ja no té edat per estar-se dreta tantes hores. El Posa’t la gorra em va servir per conèixer nous voluntaris, retrobar amics, fer un cop d’ull als habitants del Zoo i descobrir-ne de nous (us recomano que visiteu el panda vermell: un animalet molt simpàtic però un pèl propens a estressar-se), jugar amb la canalla… Però sobretot em va permetre contribuir a l’objectiu de la festa, que era recaptar fons per a Afanoc; perquè continuï donant suport als nens malalts de càncer i les seves famílies i perquè pugui tirar endavant el seu projecte estrella: la construcció de la casa dels Xuklis, una llar temporal on les famílies puguin sentir-se com a casa durant el temps que dura el tractament dels seus fills.

El Posa’t la gorra no tornarà fins el proper Nadal. Però vosaltres sempre sou a temps de col·laborar amb Afanoc, si us ve de gust. Sé que sovint us parlo de l’associació, però no em negareu que la seva gran causa s’ho val… Així doncs, feu-me el favor: entreu al seu web i conegueu-la una mica més! Guanyeu-vos una Flor vosaltres també. ;-)

Posa’t la gorra al Zoo de Barcelona (Foto: Afanoc)