mondorinólogos.

mondorinólogos.
Equilibrio entre flores y espinas

Caperucita en tiempos del Twitter

10 December 2010

Cuentos y más, una web argentina dedicada a los cuentos cortos, organizó hace unas semanas un concurso titulado Caperucita en tiempos del Twitter. El objetivo era escribir una versión del famoso cuento de Caperucita Roja en no más de 140 caracteres. En un tuit, vamos.

Dos de los cuentuitos que presenté al concurso han conseguido una mención especial:

  • - “Es él”, dijo Caperucita señalando al tercer sospechoso. Lobo palideció. Ogro, Bruja y Duende respiraron aliviados.
  • - Caperucita miró a Lobo decepcionada. Ojos grandes, nariz afilada y amplia sonrisa, había dicho él… Maldito chat sin foto.

Los otros cuentuitos no tuvieron tanta suerte, pero os los dejo igualmente:

  • - Caperucita conoció a un príncipe y cambió el bosque por la vida en palacio. Lobo decidió buscarse otro menú: ¿qué tal cerdito?
  • - “¡Yo no me comí a esa vieja!”, gritó Lobo tras los barrotes. “Soy vegetariano, ¿por qué no me creen? ¡Exijo un abogado!”.
  • - Llegó sólo 10 minutos tarde, pero Caperucita ya se había ido. El plan de Lobo había fracasado. Aquel día se quedó en ayunas.
  • - Lobo feroz cambia cuento con niña impertinente, abuela enferma y casita en el bosque por telenovela de lujo y glamour.
  • - La puerta abierta. Oscuridad y silencio. Caperucita traga saliva: tiene un mal presentimiento… Aun así, entra en la casa.
  • - Aquel visitante era algo siniestro pero a Abuelita no le importó. Estar enferma le aburría. “¿Juegas al póquer?”, le preguntó.
  • - Comer abuelas, disfrazarse, mentir, comer niñas, pelear con cazadores… Demasiadas emociones. Lobo pidió la baja por estrés.
  • - Te extrañará recibir mi carta, Caperucita. Soy un lobo preocupado. Desde que me mudé aquí, no dejo de vomitar abuelitas…
  • - Harto de la rutina, Lobo quiso variar el cuento. Caperucita lo encontró tomando el té con Abuelita. Le había llevado flores.

Si queréis leer el resto de versiones de Caperucita que participaron en el concurso (más de 650), las encontraréis aquí.

Sí, quiero

23 November 2010

Un microrrelato que presenté a un concurso… sin suerte. Aquí lo dejo:

Sí, quiero
A mí me empiezan a entrar dudas al oír la primera nota de la marcha nupcial. Cuando entra la novia, lo tengo claro: no quiero casarme. Ella avanza hacia mí, nerviosa pero radiante. La miro y sé que es ahora o nunca. Debo acabar con esto aunque nos duela. Ella me observa y palidece. ¿Ha adivinado que voy a echarme atrás? Se detiene. Entonces da la vuelta y corre hacia la puerta. “¡Lo siento, no puedo hacerlo!”, grita. Y desaparece. Ahora todos me compadecen. Yo interpreto a la perfección mi papel de víctima, pero me siento aliviado.

Tertúlies a la llibreria Al·lots

9 November 2010

Fa un parell de mesos, en plena tornada al cole i amb ganes de fer coses noves, vaig descobrir que a Barcelona existeix una mena de club de lectura sobre literatura infantil i juvenil. El punt de trobada és la llibreria Al·lots El Petit Príncep, especialitzada en aquest tipus de literatura. Els assistents a les tertúlies es reuneixen un cop al mes per comentar les últimes novetats que han llegit i n’escriuen ressenyes que pengen al blog de la llibreria. La idea em va agradar i vaig decidir provar-ho. Després de les primeres lectures, van arribar les primeres ressenyes per al blog. Aquí les teniu:

- El cementiri sense làpides i altres històries negres, de Neil Gaiman. Un interessantíssim recull de contes fantàstics i de terror per a joves lectors.

- Los mamuts, los ogros, los extraterrestres y mi hermana pequeña, d’Alex Cousseau i Nathalie Choux. Un àlbum il·lustrat on l’humor més absurd serveix per explicar la diferència entre realitat i ficció.

- El pollastre esplomat, de Chih-Yuan Chen. Un àlbum il·lustrat que ensenya als més petits com les aparences poden enganyar.

Escríbeme una ilustración

4 November 2010

La ilustradora Clara Varela lanza un reto a la blogosfera: ¿nos atrevemos a convertir sus dibujos en cuentos? La mecánica es fácil: ella propone una ilustración de temática libre y el autor de turno tiene que imaginar y escribir la historia que le sugiera esa imagen. Si visitáis el blog de Clara encontraréis toda la información sobre el proyecto. Admite voluntarios de todo tipo. Yo ya me he apuntado… ¿Alguien más se anima?

Futuroscope, un parc diferent

31 October 2010

Fa uns mesos, Cavall Fort em va proposar si volia viatjar fins a Futuroscope, a Poitiers (França), per fer-ne un reportatge. Hi aniria en un viatge de premsa que organitzava la gent de Comunicació del parc per presentar les novetats de la temporada. Vaig acceptar, és clar! Van ser dos dies intensos durant els quals ens van tractar com a veritables VIPs i vam descobrir les millors atraccions de Futuroscope. El reportatge que va sortir de tot plegat el podeu llegir al Cavall Fort d’aquesta quinzena. Com que no n’hi ha versió online, us en faig ara cinc cèntims.

Futuroscope és el parc temàtic multimèdia de referència a Europa. Hi podeu trobar les últimes tecnologies aplicades a l’oci i les tècniques cinematogràfiques més avançades: realitat augmentada, tecnologia Imax, cinema en tres dimensions… Jo, que d’entrada no sóc gaire amant de les pel·lícules adobades amb parafernàlies tecnològiques, vaig quedar bocabadada amb alguna de les propostes. A Viatgers del cel i del mar, per exemple, pots recórrer diferents paisatges a vista d’ocell gràcies a dues pantalles gegants sincronitzades, una davant i l’altra sota els peus. Amb Arthur, l’aventura 4D, l’atracció estrella del parc, protagonitzes una carrera contra rellotge pel món dels Minimoys mentre notes físicament els efectes sensorials que acompanyen la pel·lícula. I Món submarí et permet viatjar al veritable fons del mar i conèixer els seus habitants. Riu-te’n, de les pel·lícules en 3D que hi ha a la cartellera! Quan veus aquest documental podries jurar que les meduses es passegen realment davant el teu nas.

El parc és una molt bona opció tant per a adults com per a nens de totes les edats. Moltes atraccions combinen diversió amb esperit didàctic. Per als més petits, d’altra banda, existeix un espai a l’aire lliure ple de jocs i atraccions que permeten comprovar, de manera original, les lleis de la física. I no patiu per l’hora de dinar: Futuroscope compta amb diferents restaurants amb oferta gastronòmica variada. Fins i tot podreu tastar la cuina molecular, gràcies a la qual gaudireu de l’experiència de menjar amb els cinc sentits.

Si us animeu a visitar el parc, la millor alternativa és dedicar-hi un parell de dies o tres per veure’l amb detall. No us l’acabareu en un dia… I ja que hi sou, aprofiteu per descobrir la regió on es troba Poitiers, La Vienne. Hi trobareu ciutats medievals, menjars exquisits i una interessant oferta cultural. Molt recomanable.

Minimondos en Twitter

14 September 2010

Nueva aventura, impulsada en gran medida por un hermano bastante aficionado a tuitear. Mondorino acaba de abrir sucursal en Twitter a través de los Minimondos. El objetivo es intentar escribir cuentos en un solo tweet, es decir, en 140 caracteres como máximo. La idea es sencilla, pero el reto ya no lo es tanto… Sea como sea, puede resultar divertido intentarlo.

El hombre de las mil caras

24 August 2010

Casas tremendamente blancas, estrechas calles empedradas, ventanas de un azul intenso y buganvillas. Son los elementos característicos de Cadaqués, los colores que dan personalidad a este singular pueblo costero del Alt Empordà. Con esa tarjeta de presentación no es de extrañar que artistas como Dalí, Picasso o Duchamp se enamoraran de la localidad. Ni que infinidad de turistas paseen fascinados por sus calles temporada tras temporada.

En esta “isla del tesoro”, como él mismo la describe, vive el fotógrafo Òscar Amorós. Nació en Sabadell pero lleva más de una década instalado en Cadaqués. Allí, en pleno casco antiguo, ha abierto su propia galería fotográfica: en sus paredes conviven las creaciones de Amorós con algún que otro cuadro de Moscardó, otro artista relacionado con la población.

Òscar recibe a los visitantes de su galería con una sonrisa y la invitación a mantener una conversación interesante: sobre sus obras, sobre Cadaqués, sobre la vida… Siente pasión por el pueblo y eso se nota en sus fotografías, en las que capta lo insólito de los rincones más comunes, aquello en lo que nadie habría reparado. Cadaqués es su paraíso: refugiado entre sus calles huye de la realidad, ignorando periódicos e informativos televisados, y planta cara a las vacas flacas reivindicando la consigna de una portada de Supertramp: “Crisis? What crisis?”.

Lo que más me llamó la atención en la galería de Òscar Amorós fue su colección de caras: imágenes de objetos cotidianos que, bajo el prisma de la imaginación, se convierten en auténticos rostros. Òscar inició el proyecto hace unos años prácticamente por casualidad. Descubrió la primera cara en una de sus fotografías y decidió buscar más, desde entonces a conciencia. Ya lleva unas 500; la intención es llegar a las 1.001 para convertirlas en libro.

Observar las caras de Amorós engancha: aparecen bisagras convertidas en robots, piratas, manillares de moto transformados en alienígenas, fantasmas… Cada una tiene su propia personalidad: las hay felices o tristes, traviesas o sorprendidas. Mirarlas despierta el lado infantil que todos conservamos, el que busca monstruos detrás de la cortina o príncipes azules en los sapos. Lo cierto es que Òscar Amorós consigue su objetivo con la colección de caras: alegrarnos la vida por unos momentos. Así que la Flor de hoy es toda suya.

Emma González, egiptòloga

2 August 2010

Nova entrevista per al Cavall Fort, tot i que aquest cop no la podreu seguir online. La protagonista és l’Emma González, egiptòloga (i amiga) que compagina les excavacions amb la seva feina com a responsable de l’Àrea Pedagògica del Museu Egipci de Barcelona. Parlar amb l’Emma és tot un plaer: aconsegueix encomanar-te la seva passió pels egipcis tot descobrint-te un munt de dades i curiositats sobre aquesta civilització. Per si us interessa llegir-la, l’entrevista apareix publicada al número 1152 de la revista, corresponent a la segona quinzena de juliol.

L’Espaguetis i els colors

13 July 2010

L’Espaguetis és un camaleó molt especial. Sempre va despentinat. Els seus cabells, tots enredats, semblen un plat d’espaguetis: d’aquí ve el seu nom. Com tots els camaleons, l’Espaguetis pot canviar de color si vol per camuflar-se, però quan ho fa sempre s’equivoca de color. Això li provoca molts inconvenients…

Aquest camaleó tan particular és el protagonista del conte L’Espaguetis i els colors, que la revista El Tatano (El Cavall Fort dels més petits) m’acaba de publicar al seu número de juliol. Llàstima, aquesta vegada no n’hi ha versió online perquè el pugueu llegir…

Mercè Galí, una artista tot terreny

20 June 2010

L’última col·laboració que he fet per al Cavall Fort ha estat una entrevista a la Mercè Galí. Podríem dir que ella és una artista tot terreny. Una il·lustradora que fa música. O potser una cantant que dibuixa… Sigui com sigui, té la sort de poder dedicar-se a dues aficions que li agraden des que era petita. El seu secret? Creure en allò que fa i, sobretot, gaudir-ne.

Poder saber més sobre la Mercè a la versió online de l’entrevista.

« Posts anteriores Posts siguientes »